L'autre afermamen, si cum: veramen, certanamen. L'autre loc, si cum: aici, aqui, dins, defors, delai, dezai, lai, zai, amon, aval, sus, jos. L'autre interrogation, si cum perqe? L'autre comparatio, si cum plus, mais, maormen. PARTICEP es ditz, qar pren l'una part del nom e l'autra del verbe. Del nom rete cas et genre; del verbe reten temps e significatio; de l'un et de l'autre reten nombre et figura, et d'aizo ai dit assatz el nom et el verbe; mas saber devetz que tuit li particip fenissen en ANS, o en ENS, o en ATZ, o en Uтz, o en ITZ, si cum: amans, presanz, plasenz, sufrens, conogutz, retengutz, auzitz, peritz, enganatz, despolhatz. CONJUNCTIOS es apellada quar ajosta l'un mot a l'autre, si cum: ,,eu et tu et el devem disnar ensems." 66 Et las unas son copulativas si cum e, e las autras ordinativas, si cum: derenan, d'aqui enan, d'aqui en reire. Las autras asimilativas, si cum: autresi, aisi cum, si cum, quais. Las autras expletivas, si cum sivals, zo es a saber, sitot. Las autras disjunctivas, si cum o, ni. Las autras racionals si cum si, neis, cora, quan, que, quar, mas, entretan, esters aizo.1) 1) Ces dernières lignes, depuis quais, ne se trouvent que dans le Ms. L. 42. plut. 41. et dans le ms. ambrosien; elles manquent, ainsi que la traduction latine, dans les autres mss. tiva adjunctionis, verbi gratia, simul. Alia demonstrationis, verbi gratia: ecce me, ecce ille. Alia affirmationis, verbi gratia: veraciter, certe. Alia loci, verbi gratia: hic, intus, foris, illuc, inde, idem, sursum, deorsum, sursum, desubtus. Alia interrogativa, sicut cur? Alia comparativa: magis, minus, maxime. PARTICIPIUM dicitur, quia capit partem nominis, partemque verbi. A nomine recipit casus et genera: a verbo retinet tempora et significationes; ab utroque numerum et figuram, et de istis dixi satis in nomine et in verbo; sed scire debetis quod omnia participia finiunt in hac dictione [ANS] vel in hac [ENS] vel in hac [UTZ, ITZ], verbi gratia: amans, apprecians appreciatus, placens, patiens, cognitus, retentus, auditus, peritus, deceptus, despoliatus. CONJUNCTIO dicitur quia jungit unam dictionem cum alia, verbi gratia: „ego, tu et ille debemus prandere simul." Et quedam sunt copulative, et alie sunt ordinative, verbi gratia: de cetero, idem, olim. Alie sunt assimilative, verbi gratia: sicut, sic ut, verbi gratia, quasi. Alie expletive, saltem, videlicet, quamvis. Alie sunt disjunctive verbi gratia: vel, neque. Alie racionales: [si, etiam, quandoquidem], quando, [quam], quia, [sed], interea, preterea. 1) Quoique ce dictionnaire de rimes fasse partie du DONAT PROVENÇAL. il s'y joint sans autre transition que le titre ci-dessus. Et totz los podes virar in AUTZ for baltz per corea cavaltz, vallz, antreval et gals. e trait Et omnes que finiunt in ALTZ possunt finire in AUTZ excepto hoc [baltz] cum ponitur pro corea, excepto hoc caballus, vallis, et intervallum et gallus. frais, refrais, afrais, sofrais, trais, atrais, retrais, contrais, pertrais, sostrais, tais, atais. in AUS: claus. E per so ait fait tant longa paraula de la terza persona del preterit perfeit, quar maiers confusios era en aquela que en totas las autras, quar per la maior part la prima persona fenis en 1, e la segonda in IST, (del preterit perfect de l'indicatiu entendatz, on per la maior part la prima e la segonda persona sun semblan.) Del preterit non perfeit de la segonda e de la terza et de la quarta conjugazo tut son d'un semblan, si cum es dit desus: 1) ia, ias, ia, iam, iatz, ien vel ion. in EBRE, metre (con et in ER, si El preterit plus que perfeit, tut aquelh, don l'infinitius fenis. in ENDRE, 2) vel in ETRE, vel in ATRE, vel in ONDRE, vel in OTRE, si cum: tendre (conpost), prendre (conpost), decebre (conpost), fendre, pendre (conpost). post), batre (conpost), respondre, escondre, fotre, cum: aver, poder, tener, saber, dever, sun senblan a la prima conjugazo, mudat AT in UT; et aquelh don l'enfinitius fenis in IR, mudat AT in IT, trait tres que muden AT in ONTH: ponher, jonher, onher; e vezer, mudat AT in IST. E trait prendre e metre ab lor conpost, que muden at in Es. E trait escondre, (AT in os.) E trait penher, fenher, empenher, tenher, cenher ab totz sos conpost, que muden AT in EINHT, et atenher eissamen. Trait estrenher ab totz sos conpost que muda AT in EIT, si cum: eu avia amat, eu avia saubut, pogut, conogut, tengut, degut, agut, eu avia auzit, legit, escrit, dit, oinht, jonht, empeinth. estreit, destreit, poinht, eu avia pres, mes, El futur de l'indicatiu sun semblans totas las quatre conjugazos: amarai, ras, ra, rem, retz, ran vel rau. 3) E la segonda persona de l'imperatiu fenis aici cum la terza persona del presen de l'indicatiu singular, trait aquest verbe saber, que fa 1) R. Si cum: eu avia, tu avias, cel avia, nos aviam, vos aviatz, ill avien o avion. 2) R. fenis en ENDRE, si cum prendre, o en ETRE, si cum metre, o in ATRE. si cum batre, o in ONDRE, si cum escondre, o in OTRE, si cum fotre. 3) R. El presen de l'imperatiu fenissen totas las conjugazos, trait la prima persona, la segonda persona del singular in As, cum digas (dic tu), a terza in A, si cum diga cel (dicat ille). El plural, la prima in AM, si |